Canvis significatius en la comptabilització dels arrendaments

El passat 13 de gener de 2016, l’International Accounting Standards Board (l’IASB), organisme emissor de normes internacionals de comptabilitat, va publicar una nova norma referida a la comptabilització dels arrendaments. Aquesta nova norma, denominada NIIF 16, substituirà l’actual NIC 17, a partir de l’1 de gener de 2019 i presenta novetats significatives.

A grans trets, aquesta nova normativa implicarà que en la comptabilització dels arrendaments les empreses arrendatàries hagin de registrar un actiu pel dret d’ús del bé i un passiu pel deute derivat de l’obligació de pagament de les quotes futures del lloguer.

D’aquesta manera, s’elimina la diferenciació entre arrendament operatiu i arrendament financer que s’estableix en la normativa comptable actual i les empreses hauran de reconèixer al balanç tots els seus contractes d’arrendament. Fins ara, només estaven obligades a reconèixer al balanç els considerats com arrendaments financers.

El passiu es reconeixerà pel valor actual dels pagaments futurs de l’arrendament, descomptats al tipus d’interès implícit de l’arrendament. Dintre d’aquests pagaments futurs no s’inclouran aquells pagaments que siguin variables i que no depenguin d’un índex (com l’IPC) o d’un tipus (com l’Euribor). Per altra banda, l’actiu es valorarà per l’import inicial del passiu més qualsevol pagament realitzat amb anterioritat a l’inici del contracte, els costos incorreguts per l’arrendatari i l’estimació dels costos de desmantellament i retirada de l’actiu.

D’aquesta manera, la despesa derivada dels contractes d’arrendament operatiu no serà lineal com fins ara. Tot i que la despesa d’amortització de l’actiu sí que ho serà, els interessos derivats del passiu registrat normalment seran decreixents.

Òbviament, aquests canvis tindran un efecte significatiu en els balanços de les empreses. Els actius i passius s'incrementaran i, en conseqüència, alguns indicadors i ratis utilitzats per analistes i inversors es veuran afectats pel canvi. Les empreses semblaran més endeutades del que ho estan actualment i la rendibilitat que les empreses obtenen dels seus actius aparentment disminuirà.

A la vegada, l’anàlisi dels resultats de les empreses també es veurà afectat pel canvi de tractament comptable. Així, amb la nova normativa, les despeses d’arrendament quedaran imputades en els epígrafs d’amortització i despeses financeres i, per tant, l’indicador EBITDA d’aquestes empreses millorarà.

Davant d’aquestes implicacions, és probable que l’aplicació a partir de l’exercici 2019 d’aquesta nova normativa afecti a les negociacions dels contractes d’arrendament. Així, el fet que quan menor sigui el termini de l’arrendament acordat, menor sigui el passiu a reconèixer, pot fer que els terminis dels arrendaments tendeixin a escurçar-se. De la mateixa manera, atès que els pagaments variables no es tenen en compte en el càlcul inicials de l’actiu i passiu, és probable que aquests passin a ser més habituals que fins ara.

En definitiva, cal que totes les empreses avaluïn les implicacions en els seus estats financers derivades d’aquesta nova normativa i que actuïn en conseqüència. El fet que la norma no entri en vigor fins l’exercici 2019 dóna cert marge per analitzar en quina situació ens trobem i quines decisions cal prendre al respecte.