Reflexions sobre el nivell màxim d’endeutament d’una empresa
Dins del món empresarial i el seu entorn, sovint als professionals de la informació financera se’ns demana la nostra opinió, i fins i tot, de vegades, el nostre “dictamen” sobre l’endeutament de l’empresa. Aquest tipus de consultes s’intensifica en moments en els quals els resultats no han acompanyat (com en els últims exercicis) i moments amb importants necessitats financeres de les empreses i escàs finançament per part de la banca.
Abans de res, ressenyar que no existeix l’indicador que determini un nivell màxim d'endeutament òptim, sinó que existeix un conjunt de factors que en podrien fer concloure si una empresa es troba “fortament” endeutada o no. Per a això caldria realitzar algunes matisacions:
• Qui és l'usuari de la lectura del nivell màxim d'endeutament? • Quin deute s'ha d'incloure?, Deute brut o deute net? • Quin és la capacitat de devolució del deute?
Podríem incloure molts altres factors que ens donarien un arc major de resultats d'aquest nivell d'endeutament, però potser podria conduir finalment a conclusions sinó errònies cada vegada més obertes i, per tant, difícilment explicables. Habitualment existeixen dos grans “usuaris” del nivell màxim d'endeutament: Entitats financeres i accionistes. La banca actua com a proveïdor, sent al seu torn el primer usuari del possible màxim nivell d'endeutament per garantir la devolució del deute, i l'accionista per buscar l'equilibri entre el mateix i la seva pròpia remuneració. No és difícil trobar anàlisi on repetidament es parla de deute sense especificar quin tipus de deute s'ha d'analitzar, això depèn sovint de l'usuari d'aquest càlcul: per exemple la banca sovint fixa la seva importància en el deute net sense incloure el llarg termini (Acid test ratio) que mesura la capacitat de l'empresa per retornar els deutes de forma immediata (A.T.R. = ((Actiu corrent-Existències)/(Passiu corrent)). Un dels punts més significatius per aproximar-nos al concepte de nivell màxim d'endeutament de l'empresa és la capacitat de devolució, d’aquest deute, qualsevol que sigui l'usuari o part interessada en el mateix. El cash-flow obtingut en cada període (benefici + amortitzacions + provisions) ha de ser suficient per cobrir les obligacions contretes per l'empresa o indicar la necessitat de reestructuració del deute. Aquest anàlisi hauria de realitzar-se també tenint en compte la xifra de negoci d'una empresa puix és fàcil pensar que quants majors són els ingressos d'una societat i la seva evolució futura, majors han de ser els cash-flow obtinguts i per tant la capacitat de devolució de l'endeutament: En aquest punt la realització d'un pla de negoci serà una eina imprescindible per a un anàlisi correcte del deute de l'empresa.
Per tant, podem concloure que el nivell màxim d'endeutament no és fàcilment parametritzable, i que aquest dependrà de múltiples factors. Des d’Audria posem a la seva disposició el nostre departament de consultoria que analitzarà la situació de cada empresa en concret per així poder oferir la resposta adequada mitjançant l’anàlisi de les finances corporatives i el coneixement del mercat.
